Un Richard Stallman cansat parla de patents i programari lliure a l’EUPMt

El gurú del programari lliure s’explica davant de més de 200 persones

El passat dissabte, tot i ser festiu, la Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt) va obrir les portes a una de les personalitats més grans del món de la informàtica dels darrers anys, es tractava de Richard Stallman, l’abanderat del programari lliure que va venir fins el centre universitari per oferir una xerrada sobre aquest mateix tema.

Davant d’una sala d’actes plena amb més de 200 persones, amb gent que va suportar les dues hores de la xerrada de peu –l’EUPMt va instal·lar una pantalla per seguir la conferència des de una sala anexa, pels que no hi cabien–, Stallman es va mostrar físicament cansat per la gira europea que l’està portant a visitar nombroses ciutats i escoles del continent per explicar la seva idea sobre el món de la informàtica.

Centrat en el tema, Stallman va parlar amb un peculiar castellà, del programari lliure i el seu principal obstacle: les patents. Centrat bàsicament en aquest segon concepte va anar desgranant els problemes que aquestes comporten. Richard Stallman que és el programador del sistema operatiu GNU va abanderar en tot moment pel romanticisme de la programació, afirmant que els que es dediquen a programar ho haurien de fer voluntàriament, allunyats del negoci. També va fer entendre que l’existència de les patents és un fre al desenvolupament tecnològic, que s’acceleraria si aquestes deixessin d’existir.

Per a Stallman la programació és una tasca comunitària i selectiva, s’aprofita el programari més bo, i es treballa per millorar el dolent. Per això, partir d’un codi existent és més productiu que haver de començar de cero, com obliguen les patents.

A mode didàctic Stallman va dibuixar una metàfora per explicar el problema de les patents. El conferenciant va assimilar un programa informàtic a una símfonia musical i va explicar la dificultat de crear una peça musical sense repetir notes, acords, o fragments de melodies de peces anteriors. La nova peça musical hauria d’emprar construccions inèdites, fet que faria cada cop més difícil la composició doncs determinades melodies, tonades o acords estarien patentades.