L’argument:
Stephanie Plum, una noia senzilla de Nova Jersey divorciada i sense feina, comença a treballar com a agent de fiances. La necessitat l’empeny a encarregar-se d’un cas que implica portar davant la justícia un antic amor de joventut.
LaDada:
L’adaptació de la primera novel·la de la sèrie creada per Janet Evanovich ha estat produïda per la mateixa protagonista, Katherine Heigl, i la seva mare, Nancy Heigl.
Diagnòstic:
Dir que aquesta adaptació d’una sèrie de novel·les sembla l’episodi pilot d’una sèrie és, directament, un insult al gènere de la ficció televisiva. Katherine Heigl, precisament sorgida d’un èxit com Anatomía de Grey, s’ha auto produït la primera aventura amb l’objectiu de convertir-la en una rendible saga de pel·lícules. El resultat, gràcies a déu, no donarà peu a més entregues. Però, exactament, què li falla a La Cazarrecompensas? Doncs gairebé tot. La cinta està rodada de forma rutinària com si es tractés d’un telefilm de sobretaula.El repartiment està encapçalat per una Heigl que s’esforça per fer de “garrula” i oferir un paper diferent al del milió de comèdies romàntiques que ha fet fins ara però les seves úniques eines “interpretatives” són les ganyotes, portar la melena morena enlloc de rossa i ensenyar el doble d’escot. L’acompanya com a ‘perseguit’ l’actor televisiu, Jason O’Mara, protagonista de la fallida sèrie TerraNova. Una parella d’actors, molt guapos sí, però amb poca entitat per conduir un relat que, pel que fa a argument, no deixa de reciclar la trama de qualsevol capítol de CSI o Ley y Orden.Tot i que Heigl té gràcia i crea empatia en alguns moments, funciona millor quan s’ajuda de secundaris com el seu ‘mestre’ o les prostitutes que li fan d’informadores. Secundaris fallits, però, també n’acumula uns quants. Per exemple, l’àvia moderna -una Debbie Reynolds que no es mereix acabar els seus dies d’actriu amb papers així-. 
